Parc Cretaci

La Conca Dellà conserva un dels conjunts de jaciments paleontològics amb restes de dinosaures més important de Catalunya. Una franja de sediments del Cretaci superior travessa Catalunya d’est a oest a l’alçada del que anomenem el Pre-Pirineu, i és on trobem els principals jaciments paleontològics d’un període que va dels 72 als 66 milions d’anys. S’han trobat restes de dinosaures a les comarques del Berguedà (Província de Barcelona), Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera (Lleida) i també a la Ribagorça (Província d’Osca).

Els fòssils que s’hi troben consisteixen en restes esquelètiques, ous i ossos dels darrers dinosaures que van habitar Europa, així com de tota una munió d’organismes que van conviure amb ells. Així, podem considerar que el conjunt de restes fòssils provinents de la Conca Dellà i de la resta de jaciments del Pre-Pirineu català ens ajuden a comprendre com era la vida a finals de Cretaci.

El paisatge del Pallars Jussà, i per extensió el de Catalunya i el d’Europa durant el Cretaci superior era molt diferent al que coneixem avui en dia. Els Pirineus tot just començaven a formar-se (i tardarien més de 20 milions d’anys en fer-ho!!) i el mar arribava a banyar les comarques del Berguedà, Alt Urgell, Pallars Jussà i la Noguera. Una baixada de nivell del mar provocava una retirada cap l’oest de la línia de costa i una progressiva continentalització d’aquestes terres, passant de platja a zona deltaica o d’aiguamolls per acabar sent una zona de gran influència fluvial. Pel que fa a Europa, un cop d’ull a vista d’ocell ens mostraria el nostre continent com un conjunt d’illes amb major o menor contacte entre elles. Aquests punts de contacte era els que permetien el pas de noves espècies de dinosaures i altres vertebrats que possiblement migraven des del continent asiàtic.

Geologia.

Les restes de dinosaures que trobem a la Conca Dellà es conserven a roques d’orígens diferents i que conformen dues formacions geològiques: La formació Gresos d’Areny i la Formació Tremp. Aquestes dues formacions es van dipositar quan tot just es començava a aixecar la serralada dels Pirineus. Afloren de manera extensa al voltant de la Conca, al Nord, a l’est i al sud de la Conca.

La Formació gres d’Areny. Està formada per gresos en general molt durs que afloren extensament a moltes zones de la Conca. Els podem veure a zones com La Posa i es van originar en zones properes al mar.

La Formació Tremp. Els ecosistemes continentals del Cretaci superior (Maastrichtià) dels Pirineus es formaren en zones de transició entre el mar i el continent (Unitat grisa) i en ambients fluvials (Unitat vermella inferior). El canvi entre el Cretaci i el Paleogen ve marcat per la presència d’unes capes de calcàries (Calcàries de Vallcebre i equivalents laterals) que indican una gran extensió de zones lacunars per donar lloc a nous ambients fluvials, però ja d’edat Paleocena (Unitat vermella inferior). Aquestes quatre unitats són les subdivisions més acceptades de la Formació Tremp, també anomenada per alguns autors clàssics com fàcies Garumnianes.

Són els jaciments d’ous de dinosaures més importants de la Conca i dels més importants d’Europa. Es troben al nord de la població de Basturs, en gresos vermells del sostre de la Formació Gresos d’Areny. Van ser localitzat durant la dècada de 1960, però no s’hi van començar a realitzar estudis científics fins a la dècada de 1990.

En aquests jaciments es poden veure centenars d’ous de dinosaure, sobretot en forma de seccions circulars, tot i que en alguns es pot observar el seu volum esfèric. Són ous d’uns 20 centímetres de diàmetre i l’estudi de la microstructura de la closca ens ha permès classificar-los al gènere Megaloolithus. Aquest tipus d’ou es considera que pertany a dinosaures sauròpodes del grup dels titanosaures. A la roca on es troben aquests ous també es conserven una gran quantitat de petits fragments de closques. Aquesta gran acumulació de closques ha permès definir aquesta zona com una àrea recurrent de nidificació, és a dir, era una zona on els titanosaures acudien periòdicament a pondre els ous.

És el jaciment que més restes esquelètiques de dinosaures ha lliurat fins ara. Va ser trobat pel geòleg aficionat Marc Boada i la primera intervenció es va realitzar a l’hivern de 2001. Des de llavors s’han realitzat excavacions gairebé cada any, havent-se recuperat més de 1.000 restes òssies. Aquestes pertanyen majoritàriament a dinosaures hadrosaures, mentre que una petita part correspon a cocodrils i dinosaures teròpodes. Per la quantitat de restes conservades, Basturs Poble es considera un dels jaciments de dinosaures més importants d’Europa.

En aquest jaciment, situat a prop de la població de Basturs, es conserven icnites produïdes per hadrosaures o dinosaures de bec d’ànec. Aquestes petjades fòssils corresponen a dinosaures relativament petits, ja que la longitud màxima de les petjades no sobrepassa els 30 centímetres.

Jaciment clàssic excavat ja a la dècada de 1950 per l’equip liderat pel doctor Walter Kühne de la Universitat de Berlin, juntament amb el Dr. Aguirre del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Amb la valuosa ajuda dels senyors Nadal i Montaner (aquest darrer capatàs de la mina de Carbó de Suterranya) varen extreure diverses restes d’un dinosaure sauròpode que es varen enviar a Madrid. A la dècada de 1980 hi va haver un nou intent d’excavació per part de l’equip liderat pels doctors Josep Vicenç Santafé i Maria Lluisa Casanoves de l’Institut de Paleontologia de Sabadell amb la participació de membres de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Aquests varen dur a terme una feixuga tasca de preparació del terreny amb la participació d’artificiers del exercit espanyol, però les condicions meteorològiques varen frustrar aquesta segona intervenció. D’aleshores ençà el jaciment romangué cobert, protegit i intacte i gràcies a les indicacions del Sr. Antoni Lacasa, que va participar en la campanya de l’any 1984, es va poder tornar a localitzar aquest jaciment. Des de l’any 2012 s’han dut a terme un total de 6 campanyes d’excavació que han estat finançades, en part per la prestigiosa National Geographic Foundation, fet que indica el potencial d’aquest jaciment. Actualment els fòssils de sauròpode extrets es troben en procés de preparació.

Jaciment on, al sostre d’unes calcàries d’origen lacustre de la base de la Formació Tremp, es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures. Les icnites presenten dues morfologies corresponents a la forma del peu i de la mà del dinosaure que las va produir. Les corresponents als peus són grans (poden superar els 60 centímetres de longitud) i ovalades, mentre que les produïdes per les mans són petites i en forma de mitja lluna o de croissant.

Situat molt a prop de la població de Sant Romà d’Abella, aquest important jaciment ha lliurat una gran diversitat de restes de dinosaures i altres vertebrats, així com de restes d’invertebrats i vegetals. El jaciment està format per gresos i argiles de color gris dipositats en un ambient fluvial, segurament al fons d’una petita acumulació d’aigua en un meandre abandonat o a un zona molt propera a un riu.

La major part de restes recuperades pertanyen a hadrosaures de diferents mides, però també s’han recuperat dents de dinosaures carnívors, fragments de closques d’ous de titanosaures, així com nombroses restes òssies de cocodrils. Algunes restes recuperades pertanyen a la closca de cargols terrestres del gènere Lychnus. Les restes més abundants corresponen a restes de diferents espècies de vegetals, entre les que destaquen les fulles de la palmera Sabalites. A part de fulles, s’han trobat innumerables fragments de troncs i llavors.

.

És el jaciment més conegut de la Conca Dellà i ha estat adaptat per a la visita. Consisteix en una enorme superfície corresponent al sostre d’un estrat de gres de la Formació Gresos d’Areny on es conserven centenars de depressions d’una mida màxima d’uns 50 centímetres. Inicialment es va creure que aquestes depressions eren icnites produïdes per dinosaures del grup dels titanosaures, però nombroses característiques del jaciment, com per exemple el fet de que l’estrat presenti evidències d’un origen costaner (restes fòssils de diferents tipus d’invertebrats marins, marques deixades per les corrents i les marees, etc.), així com la presència en diferents jaciments de la Conca de dents de rajades cretàciques, han dut posteriorment a interpretar les icnites com a marques d’alimentació de rajades (peixos condrictis, d’esquelet cartilaginós) que per alimentar-se a les zones intermareals fan forats al fons del mar per tal d’aconseguir els invertebrats marins dels que s’alimenten.

.

Aquest jaciment es troba a prop de la població de Sant Romà d’Abella. Va ser excavat en diverses campanyes durant les dècades de 1980 i 1990; posteriorment, l’any 2003 s’hi va realitzar una darrera campanya d’excavació. En aquest jaciment s’han trobat diverses restes cranials i post-cranials d’hadrosaure, que han permès descriure un nou gènere i espècie: el Pararhabdodon isonensis. Aquest era un hadrosaure del grup dels lambeosaurins (hadrosaures amb cresta buida) d’uns 6-7 metres de longitud. Estudis recents ens indiquen que la major part de restes d’hadrosaures trobades a la Conca podrien pertànyer a aquesta mateixa espècie, o a espècies molt properes.

Aquest jaciment va ser descobert l’any 2012 per en Pere Galceràn, veí de Basturs i coneixedor de les excavacions que s’havien dut a terme durant molts anys al jaciment de Basturs Poble. En Pere va veure que en el sediment d’un torrent hi sobresortien uns grans fragments que ell va identificar com a ossos de dinosaures. Un cop donat l’avís al Museu de la Conca Dellà, el seu director, en Rodrigo Gaete va certificar-ne la troballa i es van demanar els permisos per fer-hi una excavació paleontològica. Els treballs es van dur a terme durant dos estius consecutius i es va extreure bona part de l’esquelet d’un hadrosaure que ha resultat ser el més gran trobat a Europa, amb una longitud que podria arribar als 9 metres.